La majoria dels alumnes del PIM faran el reforç en les hores en què la resta dels seus companys de classe cursin les matèries optatives, han insistit les mateixes fonts. Això no exclou que als instituts més petits no s'autoritzi a separar els alumnes més endarrerits -al voltant d'un 10% dels estudiants d'una classe, segons Mateo- mentre la resta de la classe fa llengües i matemàtiques.
Abans de la intervenció de Mateo, la consellera Irene Rigau va explicar que la taxa d'abandonament escolar es va reduir l'any passat fins al 24% quan el 2005 era del 33,1%, dos punts per sobre de la mitjana espanyola. Rigau va reiterar, també, que el percentatge d'alumnes graduats respecte dels matriculats és ja del 80,8%, "camí del 85% que s'ha fixat com a meta per a finals del 2018", va dir.
Jesús Enfedaque, professor de Didàctica de les Matemàtiques de la UB, rebutja el projecte per l'“estigmatització” que pot provocar que els alumnes siguin separats i veu inviable que els alumnes amb dificultats puguin posar-se al dia en un curs. “La diferència serà cada cop més gran. Els alumnes de l'aula normal avançaran més de pressa i els endarrerits es quedaran sempre enrere", assenyala el professor.
La mesura va ser rebutjada per tots els partits presents en la comissió parlamentària on es va anunciar el pla. Socialistes, Iniciativa per Catalunya-Verds, Esquerra Republicana de Catalunya i fins i tot el PP s'hi van posicionar en contra sota una mateixa consigna: “atenció individualitzada i reforç sí, segregació no”.
